dimarts, 29 d’abril del 2014

EL DESGEL A ESPANYA



A l’igual que amb la majoria de problemes que omplen el nostre món, el desgel i el canvi climàtic no en són menys, i aquí a la nostra petita illa vivim tots en una petita bombolla, aïllats, inconscients.

El problema és que si no es prenen mesures ràpides a l’any 2100 la nostra roqueta, petita i estimada podria haver desaparegut en la seva major part, submergida sota l’aigua. I no només la nostra illa, sinó zones emblemàtiques del litoral espanyol, la base de la nostra societat, com per exemple la platja de Marbella o la platja de la Concha, a San Sebastià.

Perquè segons els estudis de Greenpeace el canvi climàtic està produint des de ja greus desgels i condicions de vida cada cop més adverses per als éssers terrestres.

És per això que cal prendre consciència i actuar tots de manera decidida en favor del nostre planeta i no només tractar d’actuar de manera aïllada certs dies a l’any com el passat dia 22 d’abril, Dia Mundial de la Terra, on arreu del món es varen celebrar diferents actes en favor del planeta.

Probablement aquesta canvi de mentalitat per protegir la nostre llar sigui en certa mesura perjudicial per a la raça humana, i que ens aboqui a un nivell de vida certament més complicat, fent una petita passa enrere en l’avanç i la evolució. Però és essencial realitzar aquesta tasca, la terra és la nostra vida, no es pot entendre la humanitat sense el planeta blau i l’hem de protegir.

dijous, 10 d’abril del 2014

¿El CO2 emitido reciclable?

Después de buscar en diversos medios noticias sobre el medio ambiente, a saber que topándome con muchas y muy diversas. Tengo que decir, que de entre todas ellas al menos la mitad tratan sobre avances en la investigación, y la otra mitad de batallas perdidas. Mas, de entre las primeras, ésta, es para mi una verdadera muestra de que  España no ha llegado aún al límite de sus capacidades. Este proyecto del cual trata el artículo, como dice de construcción “100% española” demuestra que aunque el país siempre ha ido por detrás en prácticamente todo lo relacionado con la ciencia, el medioambiente es algo que preocupa a muchos, los cuales dedican sus horas a mejorar el planeta.  Además, no tan solo que se inicie en España es algo motivador, sino el hecho en sí, el poder reciclar el CO2 emitido a la atmosfera para otros procesos, evitando así el incremento del efecto invernadero es un pequeño paso hacia lo que espero sea una gran puerta a la esperanza del medioambiente.  Cierto es que el ser humano consta de dos partes, una parte se dedica a mejorar, y otra por otro lado (normalmente la mayoría) se dedica a aprovechar estos avances para contaminar más, escudándose en que ahora ya hay remedio, por lo tanto se puede seguir haciendo. Pero las excusas son fácilmente destruidas, cuando la solución no puede con el problema.


NOTICIA: 

HORA DEL PLANETA 2014

Des de fa molts d’anys hem sentit pels diversos mitjans de comunicació els problemes de l’efecte hivernacle, de la consumició massiva d’energia arreu del món, de les contaminacions i altres problemes que cada dia van afectant al nostre planeta en gran mesura. El més curiós és que a la gent això no li importa, la gran majoria primer sent un desig de poder canviar el món però a poc a poc aquest desig va desapareixent, substituint les bones intencions pels nostres capritxos propis d’un món materialista. Cada dia, en les societats més desenvolupades, aquest és el model de vida més habitual però, hi ha un dia on d’una forma màgica la gent pren consciencia del nostre planeta i la seva importància i actua. Aquest dia es celebra des de l’any 2007 i rep el nom de La hora del Planeta, on milers de ciutats del món s’involucren en un fet comú per tal d’ajudar al nostre planeta.

La hora del Planeta és un acte mundial on milers de ciutats tenen com a objectiu apagar les llums dels monuments i institucions més emblemàtics durant tota una hora amb l’objectiu de millorar la situació del planeta i fomentar una actitud positiva amb l’energia i el planeta. Així mateix, milers de persones actuen individualment apagant totes les llums de la seva casa, mantenint la poca electricitat que sigui necessària. Cal esmentar que inicialment, en l’any 2007, aquest era el seu principal objectiu però avui en dia, aquest no és el seu principal objectiu sinó que, aquest fet ha permès la creació de milers d’institucions que tenen com a objectiu salvar al planeta i també, crear zones marines protegides, protecció de boscos, entre altres. Des de l’any 2007, aquest fet mundial es celebra el mateix dia i a la mateixa hora, sent el dia 29 de març de les 20:30 fins a les 21:30 hores. Durant aquesta hora, el món s’apaga totalment i la gent celebra diversos actes a favor del planeta. En l’octava edició, 29 de maig de 2014, es varen tractar tres temes claus durant aquest acte els quals foren augmentar el nombre de ciutats sostenibles, mantenir un consum energètic i eficiències responsables. Cal esmentar que avui en dia hi ha molts afiliats amb aquesta proposta i cada any es van sumant més, un fet molt positiu afirmen els promotors d’aquest acte.



Per a concloure aquesta ressenya, m’ha agradaria exposar la meva opinió personal i una petita part ètica ja que penso que en totes les accions hi ha una part d’ètica. En primer lloc, estic totalment d’acord amb aquest acte i amb els seus principals objectius. Penso que millorar la situació del nostre planeta és una de les millors accions que els humans estem realitzant i que més de la meitat dels habitats del planeta hauria de seguir per tal de millorar la nostra situació, ja que si el planeta millora millorem tots. També estic d’acord amb les institucions que es van formant a partir d’aquest acte tan emblemàtic com poden ser les que estan a favor dels boscos i les que defensen la biodiversitat, entre altres. El problema que jo veig en aquest assumpte és que la majoria de la gent que hi participa només forma part d’aquest objectiu un dia a l’any i durant una única hora. Crec que si una persona participa en aquest acte, no només ha de participar aquest dia sinó cada dia. Milers de persones es converteixen de cop i volta en “bons habitants” quan arriba aquest dia i es senten integrats en tot el grup que forma part d’aquest meravellós acte però els altres dies de l’any, tal vegada segueixen les seves vides com si res hagués passat. Jo estic a favor d’aquest acte però a mi em resulta que tots hauríem de considerar cada dia com la hora del Planeta i no només una hora, sinó les 24 hores de cada dia de l’any. Perquè ajudar a la Terra un dia en comunitat està molt bé però, perquè no intentem transformar tots els dies en un dia com aquest?

dimecres, 9 d’abril del 2014

EL CIJ PROHIBEIX LA CAÇA DE BALENES AL JAPÓ

El 31 de març de 2014 el tribunal del Consell de Justícia Internacional ha prohibit a japó caçar balenes. La caça de balenes a Japó ha estat regulada per molts tractats internacionals: JARPA, JARPN, JARPN II i el que fins fa nou dies estava en vigència el JARPA II. El tractat JARPA II el qual ha estat revocat per contradir el ICRW (Conveni internacional per la reglamentació de la caça balenera) que decreta que només s’accepta la caça balenera per a la investigació científica i la supervivència de poblacions natives. En un principi el conveni JARPA II s’havia promulgat per a concedir a Japó la capacitat d’investigar la biodiversitat de l’oceà Atlàntic i entre les practiques que permetia estava la caça de balenes per a fins científics. Però Japó va aprofitar una llacuna política de les lleis del JARPA II per aprofitar-se i continuar amb la caça amb fins comercials, fet que va ser denunciat per Austràlia i Nova Zelanda el 2010 i com a resposta Japó va posar en dubte la capacitat del tribunal de justificar què és ciència i què no.

La caça de balenes està prohibida des de 1986 a escala internacional però japó des de 1940 es va anar emparant en diversos tractats posteriors per a continuar amb la pràctica, de manera que en els darreres 20 anys s’han matat unes 10.000 balenes. A més de que Japó ha sobrepassat el límit d’espècies i grandària de les captures sense motiu justificat.
Benauradament, les denúncies de Austràlia i Nova Zelanda i de col·lectius com el Fons Internacional per al Benestar Animal han arribat al Consell Internacional de Justícia i s’ha pogut aturar aquesta tragèdia. Ara només queden dos països on es practica la caça balenera (a molt menor escala que Japó): Islàndia i Noruega i es preveu que la pràctica s’abandoni en breu. Com bé ha dit un dels directius del Fons Internacional per al Benestar Animal: “això (la caça balenera) no pot ocórrer en el segle XXI”.

D’aquesta notícia se n’ha fet bastant ressò per Facebook i pàgines com cuantarazón.com, cribeo.com... Però crec que no s’ha donat a conèixer suficient. Hem de ser conscients de que al món encara passen aquestes tragèdies animals o atacs a la biodiversitat i que només nosaltres ho podem aturar, en tant que nosaltres en som els causants. Aquesta ha estat una primera passa, una petita passa que ha de dur-nos cap a justícia animal, ja que els animals sempre ens donen y ens han donat el que necessitem (aliment, roba quan no hi havia sintètics, companyia...) i nosaltres només els donem mort i destrucció, no em sembla just.
Es cert que podríem considerar la caça de balenes per a la investigació, determinant exactament què és “investigació científica”, trobar la cura per al càncer o altres medicaments ho és, però trobar una nova crema antiarrugues no! A més, tots els productes que obtenim de les balenes tenen una alternativa, avui en dia no necessitem carn de balena per sobreviure i els materials sintètics poden substituir perfectament l’oli d’espermaceti (cosmètics i llapis grassos), l’oli de balena utilitzat amb fins industrials, la carn no és rellevant i s’ha d’acabar amb la tonteria dels delicatessen que s’obtenen de les balenes com l’àmbar gris, considerat un perfum amb propietats màgiques per moltes cultures.

En aquest comentari m’he centrat en cercar informació sobre la caça balenera perquè l’article va sobre això, però no és l’únic problema d’aquest tipus. També hem de fer front a la matança de rinoceronts a l’Àfrica per aconseguir marfil o al segrest d’ossos del sol i de la lluna per obtenir la seva bilis, considerada un vigoritzant i un afrodisíac, a Vietnam; i el sofriment dels bous a Espanya per la pràctica de la tauromàquia, que és considerada aquí com “cultura” (crec que també hauríem de determinar què és cultura i què tortura).

Per això animaria a cercar informació sobre el tema i veure com es pot actuar en contra de tot això, de vegades basta firmant per tancant una fàbrica de bilis o podem actuar de manera local acudint a la Protectora d’Animals o el Centre de Recuperació del GOB a fer voluntariat, ja que la problemàtica animal es pot veure de manera internacional, però a prop nostre també hi ha animals que ho passen malament.

dimarts, 8 d’abril del 2014

NOVA SECCIÓ: XERRAM DE MEDIAMBIENT

Ens trobem a la recta final. El darrer esforç abans de finalitzar un curs, una etapa, unes vivències...

El conjunt de coneixements vists al llarg d'aquests mesos ocupen tots els rincons del nostre cervell, el trobem feixuc de tantes coses: paraules clau, conceptes, nexes, sintaxis, que hem de recordar... que no ens hem d'oblidar. Aquell terme que demostrarà el nostre domini sobre la matèria.

Ara que tenim els coneixements necessaris és el moment de posar en marxa aquesta secció.

En aquesta secció volem posar al vostre abast aquelles notícies relacionades amb el medi ambient, la seva gestió, els impactes que provoca l'home. Volem conscienciar, criticar i... valorar! Tot allò que l'home fa i desfà.

Una secció feta íntegrament per els i les alumnes de Ciències de la Terra i mediambient de l'institut. Gràcies a ells i a elles, al seu esforç i dedicació, estarem informats sobre les decisions que es prenen, les pèrdues i, perquè no... de les VICTÒRIES! aconseguides.

Tenim poc temps de marge per actuar. La Terra està en desequilibri, un desequilibri que la nostra curiositat, egoísme i, sobretot, la nostra ambició ha creat. La guerra no està perduda, però és una empressa difícil, dur, complex però no impossible. És a les nostres mans.

Esperam que us agradi a tots i a totes. ;)

divendres, 4 d’abril del 2014

CONCURS DE FOTOGRAFIA 2014

En commemoració del 20è Aniversari Menorca Reserva de la Biosfera la comissió de Medi Ambient i Salut de l'IES Joan Ramis i Ramis organitza un concurs de fotografia.

La temàtica és qualsevol fotografia de Menorca original, única, creativa, divertida, i perquè no... aquella que per casualitat surt GENIAL!!! però que sobretot, sigui FETA PER VOLTROS.

Mirau al vostre voltant, qualsevol cosa pot tenir aquell perfil que cerquem...

(Fotografia "Abraçats" Raquel Taltavull)

... o aquell que per un casual passava en el moment de disparar i... EI! Però què fas?!! Ostres però si ha quedat bé i tot! :)

(Fotografia "A mig cami" Raquel Taltavull)

Aquella platja, aquella roca amb forma de..., aquell petit indret on els estius..., aquella paradeta, aquell... mira! darrera! corre! Treu la càmara, frisa!

Menorca està plena d'instantànies meravelloses, indescriptibles, singulars i que duren un moment, aquell moment que tu pots immortalitzar i mostrar.
Surt a cercar-la!

NO tens excusa... ja no ens serveix de res el "es que... es que... no tenc càmara". NO, i NO! La dus a sobre tot el dia. No te faci mandra, treu el mòbil (fora del centre!!!! :P), estiguis preparat, en qualsevol moment pot sorgir el moment... aquella foto única, exclusiva, efímera que et pot fer guanyar.

Aprofita les vacances! ;)