El 31 de març de 2014 el tribunal del Consell de Justícia Internacional ha
prohibit a japó caçar balenes. La caça de balenes a Japó ha estat regulada per
molts tractats internacionals: JARPA, JARPN, JARPN II i el que fins fa nou dies
estava en vigència el JARPA II. El tractat JARPA II el qual ha estat revocat
per contradir el ICRW (Conveni internacional per la reglamentació de la caça
balenera) que decreta que només s’accepta la caça balenera per a la
investigació científica i la supervivència de poblacions natives. En un
principi el conveni JARPA II s’havia promulgat per a concedir a Japó la
capacitat d’investigar la biodiversitat de l’oceà Atlàntic i entre les
practiques que permetia estava la caça de balenes per a fins científics. Però
Japó va aprofitar una llacuna política de les lleis del JARPA II per
aprofitar-se i continuar amb la caça amb fins comercials, fet que va ser
denunciat per Austràlia i Nova Zelanda el 2010 i com a resposta Japó va posar
en dubte la capacitat del tribunal de justificar què és ciència i què no.
La caça de balenes està prohibida des de 1986 a escala internacional però
japó des de 1940 es va anar emparant en diversos tractats posteriors per a
continuar amb la pràctica, de manera que en els darreres 20 anys s’han matat
unes 10.000 balenes. A més de que Japó ha sobrepassat el límit d’espècies i grandària
de les captures sense motiu justificat.
Benauradament, les denúncies de Austràlia i Nova Zelanda i de col·lectius
com el Fons Internacional per al Benestar Animal han arribat al Consell
Internacional de Justícia i s’ha pogut aturar aquesta tragèdia. Ara només
queden dos països on es practica la caça balenera (a molt menor escala que
Japó): Islàndia i Noruega i es preveu que la pràctica s’abandoni en breu. Com
bé ha dit un dels directius del Fons Internacional per al Benestar Animal:
“això (la caça balenera) no pot ocórrer en el segle XXI”.
D’aquesta notícia se n’ha fet bastant ressò per Facebook i pàgines com
cuantarazón.com, cribeo.com... Però crec que no s’ha donat a conèixer
suficient. Hem de ser conscients de que al món encara passen aquestes tragèdies
animals o atacs a la biodiversitat i que només nosaltres ho podem aturar, en
tant que nosaltres en som els causants. Aquesta ha estat una primera passa, una
petita passa que ha de dur-nos cap a justícia animal, ja que els animals sempre
ens donen y ens han donat el que necessitem (aliment, roba quan no hi havia
sintètics, companyia...) i nosaltres només els donem mort i destrucció, no em
sembla just.
Es cert que podríem considerar la caça de balenes per a la investigació, determinant
exactament què és “investigació científica”, trobar la cura per al càncer o
altres medicaments ho és, però trobar una nova crema antiarrugues no! A més,
tots els productes que obtenim de les balenes tenen una alternativa, avui en
dia no necessitem carn de balena per sobreviure i els materials sintètics poden
substituir perfectament l’oli d’espermaceti (cosmètics i llapis grassos), l’oli
de balena utilitzat amb fins industrials, la carn no és rellevant i s’ha
d’acabar amb la tonteria dels delicatessen
que s’obtenen de les balenes com l’àmbar gris, considerat un perfum amb
propietats màgiques per moltes cultures.
En aquest comentari m’he centrat en cercar informació sobre la caça
balenera perquè l’article va sobre això, però no és l’únic problema d’aquest
tipus. També hem de fer front a la matança de rinoceronts a l’Àfrica per
aconseguir marfil o al segrest d’ossos del sol i de la lluna per obtenir la
seva bilis, considerada un vigoritzant i un afrodisíac, a Vietnam; i el
sofriment dels bous a Espanya per la pràctica de la tauromàquia, que és
considerada aquí com “cultura” (crec que també hauríem de determinar què és
cultura i què tortura).
Per això animaria a cercar informació sobre el tema i veure com es pot
actuar en contra de tot això, de vegades basta firmant per tancant una fàbrica
de bilis o podem actuar de manera local acudint a la Protectora d’Animals o el
Centre de Recuperació del GOB a fer voluntariat, ja que la problemàtica animal
es pot veure de manera internacional, però a prop nostre també hi ha animals
que ho passen malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada