dimecres 25 d’abril de 2012

I TANT QUE PODEM RECICLAR!!!

Els alumnes de la comissió de medi ambient i salut han elaborat un cartell sobre la importància de reciclar.
Aquí teniu el procés i el resultat! Si és que són uns artistes! Aviam si ens conscienciem tots una mica i fem per millorar la salut del nostre planeta!

dilluns 30 de gener de 2012

EL QUE S'AMAGA DARRERE DEL PEIX

LA PANGA

La panga és un nou peix que trobem sobretot en forma de filets, a preus molt econòmics, però no ens informen que és un peix de cultiu intens/industrial al Vietnam, més exactament al Delta del riu Mekong i que està envaint el mercat degut al seu preu reduït. Això és el que cal saber sobre la panga:



1. El riu Mekong és un dels més contaminats del planeta, pel que els peixos panga estan infectats amb elevats nivells de verins i bacteris (arsènic dels residus industrials, toxines i perillosos subproductes del creixent sector industrial), metalls contaminants, fenols policlorats, clorat i composts relacionats... hi ha res que sigui natural en aquest peix?



2. Són peixos alimentats amb altres peixos morts, restes d'ossos, una farina provinent d'Amèrica del Sud, mandioca i residus de soja, que ens fa recordar aquella alimentació de les vaques boges (vaques que foren alimentades amb vaques, recordeu?). L'alimentació d'aquest peix està fora de tota reglamentació judicial, però d'aquesta manera creix quatre vegades més ràpid que en el seu medi natural...



3. Si amb això no en tenim prou, una farmacèutica xinesa va descobrir que si una panga femella era injectada amb hormones femenines derivades del deshidratat d'orina de dones embarassades, incrementava la seva producció d'ous, que passava a ser de l'ordre d'uns 500.000 en cada alliberació, així que ho van portar a terme perquè això també significaven més beneficis econòmics.



Com a conseqüència de la prodigiosa quantitat de panga disponibles, aquests acabaran emprant-se per a altres aliments com: surimi (barretes de pasta de peix), peix en llauna i alguns aliments per a gats i gossos.



Al comprar aquest peix estem col•laborant amb empreses especuladores i immorals, que no es preocupen per la salut ni el benestar de les persones. Aquest comerç està essent acceptat pels mercats que venen al públic, sent conscients que estan venent un producte enverinat.



Però aquí no acaba la cosa...hi ha un altre peix igual o pitjor que aquest:



LA PERCA DEL NIL

En aquest cas, hi ha un documental que ho explica tot molt bé: "La Pesadilla de Darwin" (el qual us adjunt), un recull d’imatges que posen els pèls de punta i, que relaten l’infern que viu molta gent a causa d’un acte d'irresponsabilitat humana que va començar als anys seixanta i que ningú ha pogut aturar.



FINS ON POT ARRIBAR L’EGOISME HUMÀ?





ELLA ESTÀ VIVA... ÉS BONICA...PERÒ S'ESTÀ MORINT...ELLA ÉS LA MARE TERRA

divendres 16 de desembre de 2011

LA CIMERA DEL CLIMA, UN ALTRE FRACÀS?

Segons totes les informacions rebudes des de Durban (Sud-Àfrica), la cimera del clima no està resultant ni de lluny el que s'esperava. Si les expectatives més optimistes confiaven en donar una empenta al Protocol de Kyoto, la negativa a priori d'alguns dels països més poderosos (Estats Units, Canadà o la Xina) van refredar molt les il·lusions d'aquells que reclamen una política global més sensible amb el futur del planeta. En aquest enllaç podeu seguir una mica com acaba la cimera de Durban.



http://www.publico.es/ciencias/411397/durban-trata-de-salvar-hoy-un-acuerdo-de-minimos.

dimecres 7 de desembre de 2011

JA ENS HEM POSAT EN MARXA!

Ha costat una mica, però finalment ho hem aconseguit! 

Ja tenim constituïda la comissió mediambiental d'alumnes del Ramis, i aquest curs volem que tota la comunitat educativa, es a dir, alumnes, pares i professors, reflexionem sobre el tema del reciclatge.


Aprofitant que s'apropa Nadal i que fem un ús excessiu de productes que generen deixalles, hem convidat a que tots ens ajudin a convertir "els fems" i poder-los reutilitzar.


La finalitat d'aquesta recollida és decorar el centre de manera ecològica i conscienciar a la gent de la quantitat de residus que generem.


Per poder dur a terme el nostre propòsit, s'ha demanat una aportació de material, com per exemple: llaunes, envasos de iogurt, revistes, diaris, rotllos de paper higiènic, cartons, CD's, ampolles, bombetes, càpsules de cafè, taps d'envasos, etc.


A veure si tenim sort i podem fer una decoració ben guapa!


Gràcies per la vostra col·laboració!

divendres 4 de març de 2011

22 de març: DIA MUNDIAL DE L'AIGUA


Un any més es celebra el dia 22 de març el Dia Mundial de l'Aigua. Milers de tallers, conferències, exposicions, murals dels nostres fillets a les escoles, mesures de'estalvi, campanyes educatives... es duran a terme al llarg d'aquest mes i, arreu del món, per a conscienciar als milers de milions de persones del primer món a no malbaratar l'aigua.


Des del 1992 la UNCED (United Nations Conference on Environment and Development) de Rio de Janeiro es prengué la iniciativa d'aquest dia, establint-se el 22 de març, per tal de tractar diferents temàtiques relacionades amb l'ús i abús dels recursos hídrics arreu del món.


Aquest any s'ha enfocat en l'ús sostenible de l'aigua a les ciutats: L'AIGUA A LES CIUTATS: RESPOSTA AL DESAFIAMENT URBÀ. Què es preten donar a conèixer amb aquest titular? A que no t'ho pots imaginar?


No, no es refereix a quin ús en fas de l'aigua a casa teva, açò ja t'ho han recalcat pares, germans, cosins, avis, amics i... fins i tot... A L'ESCOLA! A qui no li han demanat a l'escola: "Quines mesures prens a casa per a estalviar aigua?" i la resposta, que tu com alumne/a avançat/da has contestat: "tancar l'aixeta quan em rento les mans o les dents" o "dutxar-se en comptes de banyar-se" o "posar la rentadora i el rentavaixelles ple". Tot açò és correcte, però la temàtica o emblema d'aquest dia no es refereix tan sols a aquests petits actes individuals sinó que fa referència a la gestió que es du a terme a nivell de municipi.


T'has plantejat mai d'on surt l'aigua que hi ha a les fonts de les places, o la que rega els arbres del parc de casa teva? Qui s'encarrega de mantenir que tot funcioni correctament? Qui posa en funcionament les fonts que decoren places i carrers? Quin tipus d'aigua s'utilitza: potable o depurada?


Fa un temps, quan les ciutats i els pobles eren més petits i tenien una o dues places i uns pocs habitants, no importava massa que la font ratjàs una mica d'aigua fora perquè les pèrdues eren minses i hi havia abundàcia d'aigua; emperò, avui dia,... a dia 4 de març de 2011, hi ha ciutats on viuen fins a 4 i 5 milions de persones, a Espanya,... quantes deuen viure a Manhatan?!

Llavors, ja no tenim una plaça... en tenim vint... amb vint fonts d'aigua, algunes amb 30 surtidors, que aboquen litres i litres d'aigua... FORA DE LA FONT!!!


Però no només tenim les fonts, tenim milers de tubs de regadiu que circulen per davall terra que van a tots els arbres i plantes que decoren la nostra preciosa ciutat. Molts d'ells foradats... que estan perdent aigua sense que ens adonem; d'altres... tiren l'aigua formant una perfecta paràbola improvitzant, així, una font on no hi hauria de ser i que ningú s'ha preocupat d'avisar als responsables del manteniment de l'ajuntament. El mateix passa amb les canonades que transporten l'aigua a casa nostra, moltes d'elles antigues i amb les juntes fetes malbé.


Llavors, qui és el responsable del manteniment d'aquestes estructures? Què podem fer nosaltres com a ciutadans solidaris i compromesos amb el mediambient?


Pensar que tot açò no va amb tu és un error, perquè al final tots som habitants de la Terra i "sense ELLA no podem viure mentre que ELLA si pot viure sense nosaltres".



Més informació: